Publicacions i ponències
Efectes del trauma ancestral silenciat
A la clínica s'ha observat que poder incloure en la història personal d'un pacient la seva història familiar transgeneracional ens ajuda a comprendre millor determinades reaccions desproporcionades, fracassos repetits o emocions desbordants de les quals resulta impossible trobar explicació en la seva pròpia història. En molts casos, aquestes conductes semblen estar determinades per la història psicològica de generacions anteriors.
De quina manera aquests esdeveniments del passat poden afectar diverses generacions posteriors? Què ha de dir la ciència sobre això? I la psicoanàlisi?
Autores: Núria Tayó, Pilar del Rei, Eva Rodríguez i Ana Sáncer.
La (de)construcció de la dona
Fins a quin punt les càrregues d'esdeveniments del passat podrien haver contribuït a perpetuar la invisibilitat i l'estat de subordinació de la dona a la societat contemporània?
Si examinem l'evolució de la societat fins als nostres dies, és evident que impera un ordre simbòlic, construït en clau patriarcal pel col·lectiu dominant d'homes, on sempre ha estat la gran oblidada.
Després d'aquesta reflexió, ens sorgeix una pregunta: on és la dona?
La hipòtesi que sostenim és que, d'una banda, roman atrapada en la càrrega transgeneracional de l'inconscient familiar, que la condemna a repetir determinats patrons transmesos inconscientment pel llinatge de dones; d'altra banda, les conseqüències psíquiques derivades tant de la diferència anatòmica dels dos sexes com dels factors socioculturals i històrics establerts pel patriarcat han evitat que s'expandís i desenvolupés les seves possibilitats personals i sexuals.
Autores: Núria Tayó, Pilar del Rei, Eva Rodríguez i Ana Sáncer.
Viure callant
Aquest treball és el resultat de l'intercanvi de múltiples idees, reflexions i qüestionaments sobre les conseqüències destructives del callar i factors que es posen en joc a l'acte mateix de parlar.
Actualment, immersos al boom tecnològic, creiem estar més connectats amb tot el que ens envolta. Tenim accés immediatament a qualsevol tipus d'informació i fins i tot accés a la vida privada d'aquells que anomenem amics a través de les múltiples xarxes socials.
Ara bé, podem considerar que aquesta immediatesa –característica de la nostra societat actual– facilita la producció d'enllaços autèntics? Es mantenen converses reals a través de Facebook, Twitter o Instagram? O provoquen més aviat l'allunyament d'un mateix i del món?
No estarem callant allò que ens esdevé a cada moment ocultant-nos després de la màscara virtual que ens hem forjat?
Autores: Laura Blanco, Ana Viñas i Ana Sáncer.
Cossos emmurallats
Vivim en un període històric de culte al cos, on la valorització de l'aspecte físic pot arribar a representar l'èxit social o fins i tot un triomf vital.
Hi ha persones tan obsessionades amb el físic que utilitzen els gimnasos per compactar-se muscularment i portar els seus cossos al límit per aconseguir-ho, seguint un suposat ideal de bellesa masculina que assegura un triomf total amb les dones o altres homes.
Aquesta recerca d'un cos muscularment voluminós va realment a favor de la salut, o hi pot haver altres factors subjacents que no són observables d'entrada i que actuen com a catalitzadors d'un mal que cada vegada és més present al nostre entorn?
Autors: David Palau, Pol Ramírez i Ana Sáncer.
La perversió narcisista
Vivim en una societat que vessa comportaments narcisistes per tot arreu. No obstant això, a més d'aquests trets clarament narcisistes fruit d'una cultura consumista i cada cop més malalta, hi ha altres comportaments narcisistes i perversos més subtils, sibil·lins i altament nocius que passen fàcilment desapercebuts i que poden atemptar contra la integritat psíquica, emocional i fins i tot física duna persona. Alguns d'aquests comportaments serien els que defineixen i componen el perfil dels anomenats perversos narcisistes, terme introduït inicialment pel psicoanalista francès Paul-Claude Racamier i estudiat posteriorment per un altre psicoanalista, Jean-Charles Bouchoux, al seu llibre Los perversos narcisistas.
«En una maniobra perversa, l?objectiu consisteix a desestabilitzar l?altre ia fer-lo dubtar de si mateix i dels altres. Per això, tot s'hi val: les insinuacions, la mentida i els absurds. Si no es vol deixar impressionar, l'agredit no ha de tenir cap dubte sobre si mateix ni sobre les decisions que ha de prendre; tampoc no ha de tenir en compte les agressions» (Marie-France Hirigoyen)
Després d'uns mesos d'observació i investigació sobre aquest tema vam decidir estudiar la figura del subjecte pervers narcisista1 i analitzar com actua a la societat quotidiana, concretament a l'enllaç amorós amb l'altre, amb l'objectiu de poder reflexionar sobre el possible origen d'aquest tipus de perfils. Qui és en realitat el pervers narcisista?
Autores: Núria Tayó i Ana Sáncer.
